Nucli Urbà

S'estructura mitjançant la trama urbana derivada de les "ordinacions" amb el carrer Major com eix principal. En aquest eix es situa la plaça Major, la parròquia i altres edificis principals.

Cap a Mitjorn situem el barri del Molinar on trobem l'antiga plaça de la Quartera (ara de les Tres Creus) i els molins de vent que imprimeixen l'emblemàtic perfil a la vila de Montuïri.

Hi destaquem:

El casc antic
Excel•lent exemple d'urbanisme medieval els S. XIV-XV. Seguint les Ordinacions de Jaume II el poble es va estructurar de forma regular partint de l'eix que connectava les dues àrees primitives per la carena del puig conformant els carrers Major - Pujol. De forma paral•lela a esquerra i dreta es situaren els altres carrers: el carrer de Jaume II – Sant Bartomeu i el de St. Antoni – de Baix.
Perpendicularment es traçaren els carrers que han donat com a resultat el característic "Quadrat".

Plaça Major: Era la seu de l'antiga Universitat. Actualment hi trobam l'Ajuntament, l'Església parroquial de Sant Bartomeu, S.XVII-XVIII, Es Graons, S,XIX, La Rectoria, S.XVII, Ca S'escolà (antiga Casa dels Morts) i Can Ferrando

S'estructura a partir de tres places:

  • Plaça Major: Era la seu de l'antiga Universitat. Actualment hi trobam l'Ajuntament, l'Església parroquial de Sant Bartomeu, S.XVII-XVIII, Es Graons, S,XIX, La Rectoria, S.XVII, Ca S'escolà (antiga Casa dels Morts) i Can Ferrando

  • Plaça del Molinar o de les Tres Creus (antigament de la Quartera, on es venia el blat i les llagums) Es creu que en època islàmica ja hi havia un assentament jueu i cristià en aquesta zona. (A la paret d'una de les seves cases s'hi trobava la capella i les creus de fusta que l'hi donaven nom. Semble que aquets sencills elements estan en via de tornar a ocupar el seu espai primitiu)

  • Plaça Vella (Origen del poble i on s'ubicava la carnisseria i el mercat) La seva estructura actual ve determinada per les dues illetes que hi ha al centre que foren establides en el s.XVII. S'hi troba Ca Dona Mª Ferrando S. XX (arq. Guillem Forteza) l'edificació més preeminent del nucli després de l'església. Va ser edificada en estil regionalista sobre el solar que ocupava antigament el Molí de Can Perons enderrocat als anys vint. A més de la casa destaca el seu jardí, amb interessants elements modernistes.

El carrer Major
Can Xorri o Can Sampol, XVI-XVII (carrer Major, 2 - carrer Costa i Llobera) Es tracta d'una de les cases més antigues i emblemàtiques de la Vila. L'escut familiar dels Miralles del s. XVII. Funcionà antigament com a bar i durant anys també fou un concorregut cinema, conegut com a can Sampol. Encara ara l'element més destacat és la resta d'una gàrgola que segons sembla, representava la boca d'un animal

Situat sobre la carena, és un dels carrers més singulars del nucli urbà. S'inicia a la plaça del Calvari i continua en direcció est cap a Porreres tot i que actualment l'autovia a seccionat la seva continuïtat. Hi trobem varis elements d'interès patrimonial però especialment el conjunt dels seus molins (Molí de Can Vermell; Molí de Can Nofre, S. XVII; Molí de Can Serra o de Can Rebent, S. XIX; Molí de Can Ferrando, S. XVII; Molí de Can Perons o Ca Na Cardaixa, S. XVII; Molí de Cats Andreus o de Ca na Molinares, S. XVII; Molí de Can Rafel Ros o de Can Tavet S. XVII i Molí de Can Rigo, S. XVII) A més dels elements ja citats existeixen altres edificacions d'interés patrimonial dins el nucli urbá: Can Manera de la Costa, S.XVI; Son Manera o Ca S'Hereu, S.XVII; Cas Fraret o Can Vanrell, S.XVII; Ca ses Monges, 1868 - antic convent de les monges de la Caritat-; Can Rafel Vermell; Can Tavet i S'Hostal.

El carrer del Molinar

Molí de Can Nofre, S. XVII (carrre Molinar, 35). El molí de Can Nofre consta de dos pisos i forma un conjunt de tres naus. El pis de la part alta es troba cobert de voltes de marès i el inferior, de bigues de fusta. La torre és retallada i reconstruïda amb peces de marès. El portal de la torre és d'arc de mig punt.

Situat sobre la carena, és un dels carrers més singulars del nucli urbà. S'inicia a la plaça del Calvari i continua en direcció est cap a Porreres tot i que actualment l'autovia a seccionat la seva continuïtat. Hi trobem varis elements d'interès patrimonial però especialment el conjunt dels seus molins (Molí de Can Vermell; Molí de Can Nofre, S. XVII; Molí de Can Serra o de Can Rebent, S. XIX; Molí de Can Ferrando, S. XVII; Molí de Can Perons o Ca Na Cardaixa, S. XVII; Molí de Cats Andreus o de Ca na Molinares, S. XVII; Molí de Can Rafel Ros o de Can Tavet S. XVII i Molí de Can Rigo, S. XVII). A més dels elements ja citats existeixen altres edificacions d'interés patrimonial dins el nucli urbá: Can Manera de la Costa, S.XVI; Son Manera, S.XV; Cas Fraret o Can Vanrell, S.XVII; Ca ses Monges, 1868 - antic convent de les monges de la Caritat-; Can Rafel Vermell; Can Tavet i S'Hostal.

Creus de terme

Creu de Son Rafel Mas, la més remarcable, S. XV. Situada als carrers Pou del Rei i de Sa Torre, sembla que pertany al s. XVI com a mínim. És de tradició gòtica i feta amb pedra de marès. La base és circular amb un graó i el fust és de secció octogonal. El capitell és de secció octogonal amb sis figures i dos escuts, i la creu és llatina amb braços rectes.

Son creus de pedra alçades normalment damunt una escalonada octogonal. Tenen una canya de pedra rematada per un nu o capitell poligonal fornit amb imatges. Per damunt es situa la creu pròpiament dita. Es solen situar a les antigues sortides dels camins dels pobles amb una finalitat sacra de protecció. Moltes han estat traslladades per diversos motius al llarg del temps. Per diferenciar-les entre elles la gent des de antic solia batejar-les amb noms propis De Son Rafel Mas, la més remarcable, S. XV; De Ca Ses Monges, Fust i tambor s. XVI Creu S. XIX; Des Molinar, del Calvari o de Ses Tres Creus, S. XVII-XVIII i D'en Gegues, S. XVIII- XIX