En el transcurs de l’any Montuïrii viu dues festes que destaquen especialment: les celebracions de Setmana Santa i la festivitat del patró Sant Bartomeu.
De les festes de Setmana Santa cal destacar dos dies importants, el mateix diumenge de Pasqua i el dia del Puig que se celebra el dimarts següent.
El dia de la resurrecció de Crist surt de l’església parroquial la processó de l’Encontre -"s’Encuentro"- que porta el Bon Jesús. A pocs metres de l’església, al carrer Major, la comitiva fa una aturada davant l’antiga posada de can Socies de Tagamanent.
D’aquesta casa surt la imatge de la Mare de Déu portada per quatre persones. En l’encontrada, l’alegria de Maria per la resurrecció del seu fill es veu reflectida quan executa una sèrie de salts compassats en el moment en què la Banda de Música i la Coral Parroquial interpreten l’Aleluia del que fou eminent músic i prevere, el montuirer Gabriel Miralles Pocoví. Aquesta tonada és coneguda popularment per la gent com el “nya, nyo, nya, xim, xim, xim’. La processó segueix la seva volta pels carrers propers a l’església, on finalitza. Seguidament es fa l’ofici de Pasqua.
El dimarts següent és el dia del Puig. Els montuirers celebren aquest Pancaritat pujant a l’ermita de la Mare de Déu de la Bona Pau. L’Ajuntament designa un batle honorífic aquest dia (el batle des Puig), atenció que recau sobre un personatge destacat, singular o relacionat directament amb l’oratori.
Devers les nou del matí el batle titular fa l’entrega de la vara al batle del Puig; després la gent inicia el recorregut des de la plaça Major amb l’acompanyament de la Banda de Música fins la sortida del poble. La comitiva segueix per l’antic camí Vell fins que arriba a d’alt del turó. La primera cosa que se sol fer a l’arribada es visitar la Mare de Déu i menjar les darreres panades i robiols de Pasqua.

L’altra festa gran a la localitat és del patró Sant Bartomeu, el 24 d’agost.
El preludi de les festes d’estiu es dóna el 15 d’agost, dia de la Mare de Déu Morta. Per primera vegada l’any els cossiers de Montuïri, acompanyats pel Dimoni, tan un recorregut per tot el nucli urbà ballant davant els comerços, botigues i cafès. Antigament el que es replegava en donacions d’aquests locals es donava com a premi en les activitats que es tan, encara avui, durant la segona testa del sant (dia 25) a la plaça Major (curses, jocs, etc.). Aquest dia els cossiers vesteixen roba normal, sense utilitzar les seves vestimentes tradicionals.
D’aquest grup de dansaires hem d’esmentar que són l’única agrupació de l’illa que s’ha mantingut sense interrupcions al llarg de la història.
Els seus components són sis i la Dama. Dansen amb un brot d’alfabaguera a la ma i acompanyats pel fabioler. Es caracteritzen per l’ús d’un capell ben peculiar: és de palma i d’ales amples girades de cada banda cap amunt i va adornat amb flors i figures beneïdes. Els colors dels vestits són el rosa, el verd i el groc a les faldetes, les faixes, les capetes i els capells; els calçons, les calces, les espardenyes i les camises són blanques. Duen també cascavells a les cames i amb les mans sostenen, a més a més del brot d’altabeguera, mocadors.
La Dama porta camisa i calçons llargs blancs amb una falda florejada per damunt. Aquesta Dama és un home disfressat.
Una altra figura del grup és el Dimoni, aquest va vestit amb una espècie de tela de drap on estan pintats motius relacionats amb l’intern. La seva carassa, "sa carota", és de grans dimensions i porta dues enormes banyes entorcillades. L’antiga carassa es troba avui en dia exposada a l’ajuntament i possiblement és de començaments del segle XIX. L’autor s’inspirà per a la seva confecció en la figura del Dimoni que apareix a l’antic retaule major o de Sant Pere. Actualment el
dimoni porta una còpia de la carassa. A la cua hi duu penjat un picarol que als joves intenten tocar.

Sobre l’origen del ball existeixen diverses versions, però la que podríem considerar més encertada és la que fa referència a la seva qualitat de festa pagana. Els homes, representats pels cossiers, reten homenatge a una dona, és a dir, a la feminitat que simbolitza la fertilitat, la mare terra. La incorporació del Dimoni és posterior i ja té connotacions cristianes. Tots els balls finalitzen amb el Dimoni a terra i amb la Dama que li passa per sobre, amb la victòria del bé sobre el mal.
Arribat el dia abans de Sant Bartomeu, a les set de l’horabaixa la plaça Major es comença a omplir de gent que espera la sortida dels cossiers i el Dimoni de l’ajuntament, encara que aquest darrer a vegades compareix per allá on menys s’espera.
Des de la plaça Major, el grup de balladors torna a dansar a diferents punts del poble seguits per la gent. Els més joves se situen sempre davant intentant provocar el Dimoni amb la finalitat que aquest els persegueixi.
Amb l’arribada dels cossiers novament a la plaça i amb l’acompanyament fins a l’església dels capellans que han d’oficiar la missa acaba la seva actuació aquest dia.
L’endemà, dia de la festivitat del patró, tornen a iniciar un recorregut per tot el poble. La diferència amb el dia anterior és que aquest és més assossegat, cosa que permet una visió més completa dels balls.

La fira de Montuiri, que se celebra el primer diumenge de desembre, es recuperà a principis dels anys vuitanta del segle XX i té des dels seus orígens un aspecte diferenciador de la resta de fires de l ’iila: el concurs de perdius de reclam. Aquest certamen atreu a nombrosa gent d’altres localitats que són afeccionats a la cria d´aquest animal o a la caça en general. Altrs aspectes són ja més corrents, com els de la mostra d´exemplars de cans, ovelles...